Arxiu d'etiquetes: Grecia

Josep Maria Antentas | Público

La treva postelectoral grega ha acabat. Després d’una espècie de parèntesi temporal il·lusori a manera d’armistici fal·laç, la nova tanda de retallades previstes i la vaga general del passat dia 26 mostren que la partida arrenca de nou. Estem, segurament, davant l’inici d’una nova onada de lluites i d’intensificació de les contradiccions socials.

Després de les eleccions celebrades a cor obert el 17 de juny ja va quedar clar que el govern de coalició de Samaras estaria abocat a aprofundir la política de retallades. Potser com a màxim podria obtenir un tracte públic menys arrogant per part de la Troica, una escenificació menys humiliant de la submissió neocolonial de les elits polític-financeres gregues, però en cap cas un canvi de rumb ni una relaxació significativa de les mesures d’ajust. El bulldòzer de l’austeritat seguiria avançant implacablement, triturant al seu pas drets socials i dignitats personals i col · lectives. Aquest era el pronòstic de tota l’esquerra política i social grega llavors. I així ha estat.

La pèrdua de poder adquisitiu amb l’enfonsament de salaris i pensions, la desocupació, la destrucció dels serveis públics amb la sanitat al capdavant… constitueixen els elements principals d’un quadre de descomposició i pauperització social que s’accentua dia a dia sota el xoc perllongat d’un ajustament estructural que sembla no tenir fi i del qual el nou pla de retallades és només un altre capítol més, avantsala del següent. La política de reducció de la despesa té el seu correlat en un massiu pla de privatitzacions, l’objectiu pretès del qual és recaptar 19.000 milions d’euros fins al 2015, i que constitueix una immensa operació de “despossessió social” de la riquesa col · lectiva per ser lliurada a interessos privats i estrangers. Un espoli organitzat en tota regla en nom del deute.

El govern de Samaras, tot i tenir majoria parlamentària, és un govern feble, amb baixa legitimitat social. Això no significa que hagi de caure fàcil i ràpidament però el fons de crisi social i política persisteix i s’agreuja. La “Troica estrangera i la nacional”, seguint la fórmula emprada per Tsipras, està lluny, molt lluny, d’haver estabilitzat la situació. Ni molt menys.

Grècia viu una situació política contradictòria. El poble grec no està derrotat i no ha llançat la tovallola. És conscient d’alguna manera que la victòria és possible. Però al mateix temps el cansament és patent, després d’anys de dura resistència i després de l’agredolça sensació d’haver tingut a tocar la possibilitat de fer pujar un govern anti-austeritat al juny.

Si s’imposa el cansament i la desesperació seran les lògiques de descomposició social, i amb això l’ascens de l’alternativa neonazi d’Aurora Daurada (ja la tercera força en els sondejos però encara lluny de Nova Democràcia i Syriza), les que prevaldran. Si són la ferma voluntat de resistència i les ganes de vèncer els que ho fan l’escenari serà l’oposat. De moment el 26S, amb un important nivell de seguiment especialment en el sector públic (ensenyament, sanitat, administració …) i manifestacions considerables en diverses ciutats, representa un pas en la bona direcció.

En temps mítics el poble d’Atenes va viure aterrit pel Minotaure. Avui és tot el poble hel · lènic qui pateix el terror despòtic de l’insaciable Minotaure financer, la fosca ombra desbocada del qual s’allarga per tota la Mediterrània. Encara que d’aparença invencible el monstre amb cos d’home i cap de toro va ser finalment abatut per l’heroi Teseu, combinant valentia i intel · ligència. El poble grec no té avui herois mítics. Ell és l’heroi col · lectiu, format per milions d’anònims herois quotidians, d’una tragèdia al final de la qual ja veurem qui riu i qui plora, si el capital o nosaltres.

Griegas y griegos:

Hace un mes y medio comenzamos juntos un viaje difícil pero emocionante para defender la dignidad y el orgullo del pueblo griego. Para dar fin a los memorandos de la austeridad y el empobrecimiento.

Para abrir el camino de la esperanza y ponerle freno a una Europa que se precipita hacia la catástrofe y la desintegración.

Hemos estado luchando, convencidos y abnegados, en contra de una ataque nunca visto de fraude, extorsión y terrorismo psicológico.

Teníamos frente a nosotros una coalición fatal de las fuerzas del ayer, una alianza impía de fuerzas internas y externas al país, que ha estado haciendo lo que ha podido para refrenar el deseo de nuestro pueblo de justicia social y una vida digna.

Estamos orgullosos de haber llevado este peso y esta responsabilidad sobre nuestros hombros.

Estamos satisfechos de la resistencia y el apoyo de una parte tan grande de nuestro pueblo, que ha multiplicado nuestros porcentajes electorales en tan solo un mes y medio.

Se trata, por otra parte, de una proeza única en la reciente historia política de toda Europa.

Pese a que finalmente no ha conseguido el primer puesto en las elecciones, Syriza ha pasado a aglutinar la mayoría de tendencias populares, progresistas y anti-rescate de nuestro pueblo.

Hace un rato he llamado al sr. Samarás y le he dado la enhorabuena por que Nea Dimokratía haya quedado primero.

Tiene la posibilidad de formar gobierno, pero este tendrá que basarse en la decisión popular, la que se ha fundamentado en lo estipulado en su programa electoral. Un gobierno que siga la dirección de los puntos electorales que han sido expuestos al criterio del pueblo griego que lo ha elegido.

Nosotros, por nuestra parte, estaremos presentes en nuestro papel de oposición democrática.

Sean cuales sean en lo sucesivo las posibilidades de reivindicación que resulten de la intervención del pueblo y de la fuerte presencia de Syriza, no solo es que no se las vayamos a regalar a los estusiastas del rescate, sino que exigiremos desde nuestra posición de oposición luchadora y responsable que el gobierno las tenga en cuenta en beneficio del pueblo. Y lo valoraremos según lo haga o no.

En todo caso, todos debemos tener claro que las medidas de austeridad y de liquidación de lo pública no pueden continuar porque carecen del respaldo popular. Nuestro pueblo ha denunciado el rescate dos veces ya en un mes y medio. Ha sido necesario que todos los partidos reconozcan que el del memorando es un plan económico inviable.

El rechazo al rescate se ha venido expresando clara y repetidamente por el pueblo.

Y el gobierno que se forme en torno a Nea Dimokratía deberá tener muy en cuenta que en las cuestiones importantes no puede avanzar sin escuchar al pueblo, como ya hicieron los anteriores.

No puede perseverar en una política que está demostrado que va plenamente en contra de la voluntad popular.

Griegas y griegos, el tiempo nos dará la razón.

Nuestra propuesta de revocar las condiciones de los rescates de la austeridad en Europa es la única solución posible, no solo para los griegos, sino también para el resto de pueblos europeos. Se trata en realidad del único arreglo posible para Europa.

Desde el lunes, vamos a seguir luchando. Teniendo la seguridad de que el futuro no pertenece a los asustados, sino a los portadores de esperanza.

Un nuevo día para Grecia acaba de irrumpir.

Seguiremos en ello. Muchas gracias.

Setmanari Directa

Un home de 77 anys, Dimitris Christoulas, es va treure la vida d’un tret al cap a les nou del matí de dimecres 5 d’abril a la Plaça Syntagma (Constitució) d’Atenes, símbol de les protestes al país i indret on es troba el parlament nacional. El succés es va produir en plena hora punta a la part baixa de la plaça, on el passat mes de juny es trobava el campament del moviment de les indignades. A aquella hora els comerços estaven obrint les portes i el trasbals de persones sortint i entrant a l’estació de metro era constant. Diversos testimonis apunten que la policia i els serveis sanitaris van arribar ràpidament a socórrer l’home, però no van poder fer res per salvar-li la vida. Mitja hora després, el seu cos sense vida va ser traslladat al dipòsit de cadàvers de l’hospital Evangelismos de la capital hel·lena.

Commoció al país
Durant les primeres hores després del succés, les informacions sobre la identitat de la víctima i les raons que l’havien dut a treure’s la vida eren escasses i confuses. Tanmateix a mig matí ha transcendit que es tractava d’un pensionista de 77 anys, casat i amb una filla, que havia sigut el propietari d’una farmàcia fins a l’any 1994, quan es va vendre el negoci. Poc després el portal d’internet Proto Thema ha fet públic que abans de suïcidar-se, Dimitris Christoulas, havia deixat una nota de comiat a la seva filla, que va ser trobada a la butxaca de la seva jaqueta. Així ha estat com finalment s’ha constatat el que tothom sospitava, el jubilat s’havia suïcidat degut a la desesperació a la que havia arribat després de veure reduïda dràsticament la seva pensió i veure’s ofegat per diversos deutes que no era capaç de pagar. Aleshores s’ha agreujat la consternació i s’han desencadenat les reaccions després de conèixer el contingut de la carta de comiat que reproduïm a continuació:

“El Govern d’ocupació de Tsolakoglou ha reduït al no res, literalment, la meva capacitat de supervivència que depenia d’una respectable pensió que, durant més de 35 anys, jo sol (sense contribució de l’Estat) he pagat. Atès que tinc una edat amb la que ja no tinc el poder de resistir activament (tot i que, per descomptat, no descarto que, si qualsevol grec hagués empunyat un kalashnikov jo hagués sigut el segon en fer-ho) no trobo una altra solució per un final digne abans de veure’m reduït a buscar a les escombraries per alimentar-me. Crec que els joves sense futur prendran les armes algun dia i penjaran del revés als traïdors nacionals de la Plaça Syntagma, igual que els italians van penjar Mussolini (a la Plaça Poreto de Milà).”

Cal esclarir que la menció a Tsolakoglou que Dimitris va fer a la seva carta de comiat, fa referència a Georgios Tsolakoglou, Primer Ministre grec que va col·laborar amb el règim nazi durant l’ocupació alemanya de Grècia en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. Aquesta menció s’interpreta com una comparació entre aquell govern i l’actual gabinet de Lucas Papademos, que no ha superat cap procés electoral.

Reacció espontània
D’ençà va transcendir la notícia van començar a córrer per xarxes socials com Facebook i Twitter convocatòries de protesta a Atenes i Salònica. Centenars de persones es van acostar durant el dia al punt de la Plaça Syntagma on Dimitris es va treure la vida per dipositar-hi flors i missatges com “No és un suïcidi, és un assassinat”, “qui serà el proper” o “memoràndum assassí”. A les sis de la tarda, hora fixada per la convocatòria, l’arbre on va caure estès a terra el pensionista, era ple de flors, espelmes i missatges de suport a la família i d’odi contra la Troika, els polítics i el capitalisme. Milers de persones van romandre en silenci per recordar Dimitris i honrar la seva memòria, fins que entrada la nit es van començar a produir enfrontaments entre la policia antiavalots i algunes manifestants. La plaça va ser desallotjada i al tancament d’aquest article havien transcendit almenys deu detencions i desenes de ferides, inclòs una reportera que ha hagut de ser traslladada a un centre hospitalari després de ser agredida per part dels antiavalots. A Salònica 250 persones s’han concentrat al centre de la ciutat i han marxat espontàniament tallant les principals artèries de la segona ciutat del país. Durant la manifestació eren constants les mecions en les converses de les manifestants, a l’inici de la revolta a Tunísia, provocada per la immolació de Sidi Bouzid.

No és un cas aïllat
Tot i que el cas de Dimitris Christoulas ha commocionat la societat per l’indret on s’ha produït la tragèdia i la motivació política que ha expressat en la seva carta de comiat, aquest no és sinó un cas més en la llarga llista de suïcidis que pateix Grècia d’ençà l’inici de la crisi econòmica i social. Abans de la recessió econòmica Grècia tenia la taxa més reduïda de suïcidis a Europa amb 2’8 casos per cada cent mil habitants, amb una mitja de 366 suïcidis anuals entre l’any 2000 i 2008. En quatre anys aquesta xifra s’ha quasi duplicat, passant a ser la més elevada del continent europeu. Durant els anys 2009, 2010 i 2011 s’han produït 507, 622 i 598 suïcidis respectivament, segons dades publicades pel Ministeri de Salut grec.