Jesús Rodríguez i David Fernàndez | La Directa
La secció novena de l’Audiència de Barcelona ha ordenat que en el termini de 45 dies els quatre mossos d’esquadra que van ser condemnats per la tortura d’un ciutadà romanès a la comissaria de Les Corts ingressin sense més dilacions al centre penitenciari més proper als seus domicilis. Els quatre magistrats ponents de la resolució tomben el recurs presentat pels advocats de la defensa dels agents, que pretenien que el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem dictaminessin abans que s’executés l’empresonament. En un primer moment els policies van ser condemnats a una pena de sis anys de presó, però el consell de ministres va atorgar un indult parcial que rebaixava la pena fins els 2 anys de presó i la inhabilitació per ocupar càrrec públic. Des d’aleshores, la secció de l’audiència encarregada d’executar la pena ha entès que malgrat que es tractava d’una pena de 2 anys, els fets eren d’extrema gravetat, i encara més si es té en compte que es tracta de funcionaris policials. El cinquè dels processats si que ha pogut eludir l’ingrés a presó gràcies a que l’indult li va suposar el manteniment d’una pena inferior als 2 anys.
‘Cas Lucian Padurau’
Lucian Padurau va ser detingut a Barcelona el 27 de juliol de 2006 a la porta de casa per cinc agents dels Mossos d’Esquadra. Reduït violentament i trepitjant-li la cara davant els vianants que els recriminaven la seva actitud, la seva dona –que estava embarassada– també va ser detinguda. Durant el trasllat amb el vehicle policial, Lucian va continuar rebent cops, tot i que insistia reiteradament en la seva condició d’hemofílic. El van encanonar a la boca i li van etzibar: “Més val que t’ho empassis tot. Si la jutgessa et deixa anar, et matem nosaltres”. Els cops van prosseguir fins a la comissaria de Les Corts, on –paradoxalment– un agent de servei va advertir: “No el pegueu més, aquí hi ha càmeres”.
Dos anys després, una sentència judicial va donar per provats tots els fets i va condemnar els cinc agents dels Mossos d’Esquadra. A tres d’ells se’ls imposaven penes de sis anys i mig de presó per tortures, en la sentència més severa que ha rebut la policia catalana durant els darrers 25 anys. La resolució judicial de la secció novena de l’Audiència de Barcelona donava per acreditat que el ciutadà romanès va ser detingut violentament “per error” en ser confós amb un atracador. Padurau va patir diverses lesions, va ser amenaçat de mort i posteriorment va necessitar ser hospitalitzat. La seva companya, segons la mateixa sentència, va ser detinguda il·legalment i va ser amenaçada per poder escorcollar el seu pis i el seu cotxe sense cap mena d’ordre judicial.
Joan Saura va ordenar pagar la defensa
El Departament d’Interior, aleshores comandat per Joan Saura (ICV), va cedir a les pressions policials corporatives i va assumir finalment el cost econòmic de la defensa dels policies autonòmics Manuel Farré, Joan Salva, Jordi Perisse, Fernando Cea i Alejandro García, condemnats en diversos graus d’implicació. Si un dia els dirigents d’ICV anunciaven la reglamentària suspensió d’ocupació, l’endemà anunciaven que assumien les despeses de la defensa jurídica dels condemnats per tortures.
I no qualsevol defensa. Els tres advocats contractats –pertanyents a despatxos de luxe– que van redactaran el recurs de cassació de tres dels condemnats van ser Cristóbal Martell, Javier Selva i el reconegut penalista Juan Córdoba, que es van coordinar directament amb Josep Lluís Florensa, lletrat de la Generalitat i responsable d’Afers Penals dels Mossos. Florensa ja havia dur la defensa dels condemnats durant el judici i el 2006 va ser condecorat amb la medalla de bronze al mèrit policial. El desembre de 2009 aquest mateix advocat, en el decurs d’un altre judici per la fractura del braç d’un ciutadà guineà detingut pels Mossos, va protagonitzar una escena ridícula en afirmar que la fractura s’havia produït per la descalcificació de la víctima durant una “infantesa entre la fam i la guerra” i per arrossegar “un problema vitamínic”.
