Setmanari Directa
Col·lectius en defensa de la salut pública, com la plataforma Dempeus per la Sanitat Pública o la revista Cafè amb Llet, han editat una Guia fàcil per no pagar l’euro per recepta, on expliquen com fer insubmissió a la nova taxa aprovada als pressupostos de la Generalitat –amb el vot favorable de CiU i l’abstenció del PP. Vigent des del 23 de juny d’enguany, el pagament d’un euro per recepta prescrita, conegut com a copagament farmacèutic , és una de les mesures que contempla la nova tongada de retallades d’Artur Mas –la tercera des que és president del Govern–, mitjançant les quals pensa sufragar 1.500 milions de dèficit públic.
Contra el “repagament”
Diversos col·lectius contraris a les retallades al sistema públic de salut s’han mostrat rotundament contraris a la mesura. Des de Dempeus asseguren que “ens volen obligar a pagar una cosa que ja hem pagat” amb una mesura que “no és estalvi”, sinó “un càstig als que menys tenen”. Al darrera, afirmen, hi ha la intenció de “liquidar el dret a la sanitat pública”, mentre no es persegueixen casos de corrupció, com els recentment destapats, que afecten a alts càrrecs d’institucions com l’Institut Català de la Salut (ICS) o el Servei Català de la Salut (CatSalut) Fins a 61 euros l’any Totes les receptes prescrites per facultatius del CatSalut comporten, doncs, el pagament d’un euro addicional, que s’abona en el moment de la retirada del medicament a les farmàcies catalanes. L’import màxim que es pot arribar a pagar cada any és de 61 euros, moment a partir del qual no caldrà seguir pagant la taxa.
En el cas del 2012, l’import màxim serà de 36 euros, donat que la mesura s’ha començat a aplicar a mitjans d’any. Hi ha tres casos en què no s’ha de pagar la taxa. En primer lloc, per motius de renda (beneficiàries d’una pensió no contributiva, del programa de renda mínima d’inserció o de la prestació pel manteniment de les necessitats bàsiques, entre d’altres). Segon, quan el preu del medicament receptat és inferior a 1,67 euros. I tercer, en el cas del productes anomenats “dietoterapèutics” –preparats indicats en malalties metabòliques–, no considerats com a medicaments ni productes sanitaris.
Doble ‘càstig’ A la mesura de Mas, cal sumar-hi –en el cas de Catalunya– el copagament farmacèutic espanyol –en vigor des de l’1 de juliol–, aprovat pel “Reial decret llei 16/2012 de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut”. En aquest cas, l’aplicació es farà en funció de la renda i es pagarà entre el 30% i el 60% del preu dels medicaments, també amb algunes exempcions. No hauran de pagar la taxa les afectades per la síndrome tòxica o amb una discapacitat superior al 33%, aturades que no rebin el subsidi o beneficiades de tractaments derivats d’accidents de treball. En el cas de les pensionistes, hi haurà topalls a partir dels quals no s’haurà de seguir pagant la taxa.
L’aplicació d’aquesta mesura ha estat complicada i, tot i que el sistema informàtic de les farmàcies registra les aportacions que han de fer els usuaris, la liquidació de l’import que haurà de pagar cadascú no es farà efectiva fins els mesos següents, quan acabi un període transitori d’aplicació de la mesura que ha endegat la Generalitat.
El paper ambigu del PP L’aplicació de l’euro per recepta no només ha generat rebuig de la societat civil. Tots els partits de l’oposició –excepte el Partit Popular– s’han mostrat en contra de la mesura. El PP ha jugat un paper ambigu. Primer va permetre la seva aprovació abstenint-se a la votació dels pressupostos de la Generalitat. Després va anunciar que presentaria una llei al Parlament per derogar una mesura que, segons deien, comporta “una doble imposició”, i va dir que donaria suport a una declaració conjunta contrària al copagament. Només quatre hores després, Alicia Sánchez Camacho es desdeia i pactava amb Artur Mas un període de reflexió de tres mesos per veure com funciona la mesura.
