Primera Universitat d’Estiu: Com afecta la crisi a les dones?
Crònica: Omar Rodríguez
Fotos: Ramón Broto
Emmarcats en una nova i despietada ofensiva neoliberal, en una crisi sistèmica, en un retrocés evident dels drets de totes i tots els ciutadans i sotmesos a un atac premeditat contra las classes populars, és necessari, i alhora inevitable, analitzar des d’una perspectiva de gènere com els efectes negatius i les contrarietats d’aquesta conjuntura perjudiquen a la dona. Així és com la Joana García i la Sandra Ezquerra, participants actives en el col·lectiu ‘Feministes Indignades’, han iniciat el segon cap de setmana de la Primera Universitat d’Estiu: la ‘Victòria és Possible’.
Davant unes 50 persones i en una rambla de la sobirania preparada per a la xerrada, la Joana García ha elaborat un recorregut de totes les reformes estructurals que els governs i els de dalt han impulsat en aquest període de convulsions i agitacions. D’una banda, la reforma laboral que l’executiu de Rajoy va imposar a les classes popular no només és un retrocés dels drets de totes i tots els treballadors, sinó que també es tracta d’un atac pretès contra la dona. De fet, i segons la ponent, ‘la reforma és una envestida contra la vida i contra la dona, qui treballa en condiciones més precàries i més desiguals que els homes’. Per l’altre, tots els avenços tímids en la igualtat entre gèneres assolits durant la legislatura de Zapatero s’han esvaït ràpidament. Finalment, la Joana ha finalitzat la seva intervenció assegurant que ‘existeix una veritable ofensiva contra el dret de la dona a decidir sobre el seu cos’.
Pel que fa a la Sandra Ezquerra, la ponent ha començat la seva intervenció diferenciant el treball reproductiu del productiu. El primer d’aquests ho ha realitzat històricament la dona i sense el mateix és impossible el desenvolupament efectiu del segon. No obstant això, el treball reproductiu no ha estat remunerat i, en l’actualitat, continua recaient sobre la dona. A més, i segons la Sandra, ‘en les últimes dècades s’ha reforçat el paradigma neoliberal i les conseqüències del mateix, com les privatitzacions, les reformes fiscals, entre d’altres, la població s’ha envellit i la dona ha patit una doble explotació: en el treball i a la casa’. Tot això ha produït un efecte devastador en el sistema de cures i ha ocasionat, tal i com ha recordat la Sandra, la ‘doble presència absenta de la dona’: treballant pensa en la casa; en aquesta última, recorda les tasques de l’ocupació assalariada. Finalment, la Sandra Ezquerra ha destacat que la precarietat del mercat laboral s’ha disparat, que els homes no han respost a la crisi de les cures i que s’han accentuat les desigualtats entre els gèneres.
Cap a dos quarts de nou de la nit s’ha iniciat el debat, en el qual, i entre d’altes qüestiones, s’ha parlat de la necessitat de transformar el sistema financer i de canviar el concepte de societat individualitzada. Així mateix, s’ha assenyalat la necessitat de suprimir l’opressió del gènere masculí sobre el femení. Tal i com afirmava la Cinzia Arruza, ‘en l’oposició entre naturalesa i cultura i en la inauguració de la societat, els homes desenvolupen un paper actiu, mentre que les dones es limiten a construir l’objecte passiu de l’ intercanvi i el tràmit de la relació entre home i home’. A les 9 ha acabat l’acte i ha començat el sopar popular, el qual s’ha prolongat fins les 11 de la nit.
