Primera Universitat d’Estiu: ‘Comprar, llençar, comprar’
Fotografies: Ramón Broto
Crònica: Omar Rodríguez
En el pròleg de l’últim llibre de Daniel Tanuro, ‘L’impossible capitalisme verd’, Jorge Riechmann assegura que ‘en el plànol macroeconòmic, la lògica de l’acumulació de capital impulsa alhora el creixement econòmic i la destrucció ecològica’. En la lògica d’aquesta acumulació infinita, l’obsolescència programada dels productes es converteix en una de les estratègies més infalibles del capital per obligar a la població a consumir de manera desenfrenada, o al menys així ho adverteix el documental ‘Comprar, llençar, comprar’ realitzat per la Cosima Dannoritzer. A les 10 de la nit, i davant unes 30 persones que continuaven vivificant la rambla de la sobirania de Vallirana, Dannoritzer va realitzar una intervenció prou dinàmica sobre la curta vida dels articles de consum.
‘L’obsolescència programada, és a dir, la reducció intencionada de la vida útil del producte obliga als consumidors a comprar-ne un de nou i més modern’, va assegurar la directora. Així mateix, va destacar les conseqüències que això últim té no només per al medi ambient, sinó també per als països pobres, els quals reben diàriament una quantitat molt elevada de productes inservibles dels països desenvolupats.
El públic, atent a les indicacions de la Dannoritzer, va participar quan la ponent així ho va necessitar. Amb un toc d’humor summament perspicaç, la ponent va voler saber quants dels assistents tenien un mòbil de més de 4 anys d’antiguitat: només un terç del públic va aixecar les mans. A més, i per a sorpresa de tots, la Cosima Dannoritzer va ensenyar quasi al final de la seva intervenció el seu telèfon, el qual ja te més de 13 anys.
A dos quarts d’onze es va passar el documental. Durant una mica més d’un hora el públic va visualitzar una crítica excel·lent de l’origen de l’obsolescència programada, de les esborronadores conseqüències per al medi ambient i els països pobres i d’algunes possibles alternatives a un model de producció basat únicament en el creixement i la destrucció accelerada de la naturalesa. Cap a mitjanit va acabar el documental i el segon dia de la Primera Universitat d’Estiu: ‘la victòria és possible’.
