Primera Universitat d’Estiu: Son evitables les retallades?
Fotografies: Ramón Broto
Crònica: Omar Rodríguez
‘Art de les mediacions, la política és també un art del temps: del moment propici; d’anar a des temps’, assegurava Daniel Bensaïd. I és que, després d’un llarg i intens any d’activitats i mobilitzacions, l’assemblea de Vallirana ha iniciat avui, precisament quan la crisi sistèmica evidencia un angoixant malestar ocasionat tant pel rescat d’Espanya com per la imminent injecció de capitals europeus a Itàlia, la seva Primera Universitat d’Estiu: ‘la Victòria és Possible’.
Emplaçats en aquest trànsit històric, un centenar de persones han assistit al primer fòrum de l’esdeveniment, celebrat a les 7 de la tarda al parc central de Vallirana. En aquest sentit, i per tal de desxifrar totes les incògnites que envolten el títol de l’acte, son evitables les retallades?, Miren Etxezarreta, David Fernández i Esther Vivas han relatat amb la màxima precisió tots els aspectes subjacents de la qüestió.
Dividida, segons Etxezarreta, en tres parts, la crisi que esclatà el 2008 i les seves conseqüències immediates han mostrat una de les cares més ocultes del capital contemporani: ‘els governs estan supeditats als grans capitals, unes forces poderosos que poden obligar als executius europeus a adoptar una sèrie de mesures econòmiques i polítiques desastroses’. Així mateix, la tercera de les etapes ha evidenciat un dels efectes més devastadors de la crisi del capital. Segons Etxezarreta, ‘assistim a una nova era en la qual s’intenta fer pagar un deute privat impagable estrenyent el cinturó a la població’. En aquest sentit, Miren ha finalitzat la seva intervenció afirmant que ‘l’única forma de canviar les coses es lluitar cada dia: hem de combatre el capitalisme’.
‘Això passa perquè ho permetem’, ha afirmat David Fernández, qui no només ha destacat la importància de la mobilització social per canviar la trajectòria dels esdeveniments, sinó que ha assenyalat la necessitat d’enfortir les cooperatives i la solidaritat entre les persones. A més, i en relació a la derrota ideològica que ha patit la societat en els últims anys, ha explicat que la por és un dels principals factores que obstaculitzen l’articulació d’una mobilització social forta, massiva i estesa en el temps. ‘La memòria és l’única que pot enfrontar-se a la cultura de la por’, ha assegurat el periodista de La Directa.
Pel que fa a l’última intervenció, Esther Vivas ha ressaltat algunes de les principals victòries del 15M, com per exemple ‘l’impacte en l’imaginari col·lectiu’. Sotmesos a una sèrie de forces invisibles, Vivas ha afirmat que ‘la mobilització és l’única manera de canviar les coses’. En aquest sentit, ha declarat que ‘és necessari canviar la correlació de forces entre els de dalt i els de baix’. A més, no només ha destacat la importància de portar la indignació als centres de treball, sinó que ha assegurat contundentment que ‘si no acabem amb la lògica productivista del sistema, no canviarem res’. Finalment, i malgrat l’evident declivi de les protestes en els últims mesos, Estherha finalitzat la seva intervenció afirmant que ‘els temps s’acceleraran’.
Després de les ponències, el públic, animat, no ha dubtat en mostrar tant la seva opinió com la intenció de participar en els propers actes. A dos quarts de 10 s’ha conclòs el fòrum i s’ha donat pas al primer sopar popular, durant el qual ha continuat tant la discussió com l’imaginari col·lectiu. Cap a la mitjanit el parc ha quedat buit, però ruixat amb una idea embriagadora: la victòria és possible.
